L’actualitat política a Catalunya, si ens fiem dels mitjans de comunicació catalans, gira entorn a la independència de Catalunya. Si bé és cert que...

rajoy-masL’actualitat política a Catalunya, si ens fiem dels mitjans de comunicació catalans, gira entorn a la independència de Catalunya. Si bé és cert que el procés per exercir el dret a decidir és una tema primordial per una gran quantitat de la població catalana, no ho és menys que viu íntimament lligat a la crisi i les polítiques privatitzadores o “d’austeritat” que no tenen una visualització similar als mitjans de comunicació catalans. I quan parlen d’aquests temes, la culpa sempre és de Madrid, al igual que per la premsa espanyola la culpa es de Brussel·les.

Rar és el dia en què no hi hagi una polèmica relacionada amb qualsevol declaració de qualsevol polític o personatge públic dels dos costats de l’Ebre sobre el procés sobiranista de Catalunya. És curiós que els mitjans de comunicació i els tertulians es queixin de la distància entre polítics i ciutadans quan ells rarament informen d’accions o votacions i es centren més en declaracions altisonants. Però avui toca parlar de l’aliança lliberal i no dels mitjans repugnants que tenim al nostre país.

Realment hi ha un divorci entre els polítics catalans i espanyols (i entre classes altes o estaments religiosos) tal i com s’escenifica a diari? És evident que les relacions s’han tensat molt, però en temes econòmics o socials, CiU i PP (i PSC i ERC quan convé) segueixen sent força “amics” si ens fixem en les seves accions i no en les seves declaracions.Els mateixos gossos amb diferents collars, o en aquest cas, banderes.

Mentre la situació sembla impossible d’arreglar, a la capital catalana governa CiU amb el suport del PP i en temes econòmics o socials, molt poques vegades voten diferent al Congrés o al Parlament. Uns quants exemples pràctics per explicar la contrareforma social de l’aliança lliberal, liderada per CiU, PP, PSOE, UPyD i PNV però ajudats quan cal de PSC i ERC.

L’aprovació de la LOMCE ha suposat una regressió sense precedents en el sistema educatiu de l’estat espanyol, i tot i que s’ha aprovat només amb els vots del PP, l’única crítica de la Consellera Rigau versa entorn a la immersió lingüística. Sense cap mena de dubte, l’atac a la nostra llengua és quelcom que no podem ignorar i que mereix una resposta contundent, però no sento a CiU (i en aquest cas ni a PSC o ERC) protestar per la segregació d’alumnes, ja sigui per nivells o per sexe (potser perquè ja van obrir la porta amb una vergonyant LEC), ni criticar que l’església entri a les escoles, que s’elimini la selectivitat, que es degradi l’FP o que es tracti als alumnes com mà d’obra futura. No, en tot això hi ha força consens.

Tampoc sento a CiU, PNV o UPyD fent molta oposició a la reforma de la llei de l’avortament, que ens fa retrocedir més de 30 anys i que posarà en perill la vida de milers de dones si mai entra en vigor. Problemes de no haver fet mai la revolució industrial, l’església continua sent un poder molt important a Espanya, a Catalunya i al País Basc. Que no tenen molts fidels? Tenen aquells que importen, les classes altes que mai han deixat de governar la península ibèrica. I ara tenen permís per evangelitzar a l’escola.

Tota l’aliança lliberal s’entreté titllant de nazis a qualsevol que se li posi davant o s’atreveixi a protestar, però ni PP ni UPyD veuen cap problema que es condecori a la “división azul”, soldats feixistes que van lluitar sota les ordres de Hitler (que sembla que era menys nazi que l’Ada Colau). Ara potser algun nacionalista català dirà allò de “els espanyols són tots uns feixistes”; però cal recordar que tampoc sento crítiques d’ERC o CiU quan el Parlament anomena patriota a Francesc Cambó, que va donar suport al cop d’estat franquista, o quan se’l recorda com un dels referents del catalanisme a un esperpèntic programa propagandístic emès per TV3 anomenat “Hola Europa” (on no parlava ningú de fora de Catalunya).

Pel què fa a la justícia, les taxes judicials han aixecat les crítiques, lògiques, de la majoria dels partits. Però cal recordar que la protesta l’han encapçalat els propis jutges; si aquests no s’haguessin aixecat, probablement la resta de l’aliança lliberal hagués mirat cap a un altre cantó. Mirar cap un altre cantó tal i com fan quan es detenen i empresonen estudiants, vaguistes, musulmans o anarquistes acusats sense proves de terrorisme. O tal i com fan sempre quan es denuncien les tortures policials, tant freqüents a l’estat, o s’indulta als torturadors.

En quant a la corrupció, sembla que per fi comencen a sortir a la llum tots els escàndols perpetrats de la transició ençà que estan fent despertar a un poble que en bona part ho ha permès. Si més no a Espanya, perquè a Catalunya els escàndols de la família Pujol acaben sent un problema d’espionatge, dels de l’ICS ni se’n parla i dels d’Unió en parlem només quan hi ha sentència. En Millet continua al carrer, la Trias Fargas ara es diu CatDem i qui dia passa, any empeny. Fa vergonya veure com les mesures que es prenen a la sanitat madrilenya i provoquen una més que justificada indignació, a Catalunya ens les empassem com si res (allí també se les empassen però com a mínim protesten).

Per acabar, tot i que hi ha molts més exemples, recordar la privatització d’Aigües Ter-Llobregat a Acciona (deuen ser catalans) per 1000 milions quan aquesta calcula que ingressarà  6000 milions. Això no és construir estructures d’estat, és vendre’s el país. Però en fi, no passa res, seguim atiant l’odi nacionalista a totes les regions de l’estat que així no parlem de l’espoli que patim les classes popular per part de les classes altes, de les privatitzacions, d’Eurovegas (o Barcelona World), de la perdua de drets laborals, l’empobriment de la població, la manca de llibertats, la justícia diferent per rics i pobres, l’enaltiment del feixisme, la criminalització de la dissidència o que el principal partit polític a Espanya sigui la Conferència Episcopal. Mentre el Barça guanyi la lliga…

 

Jordi Torquemada – Periodista

Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquest espai web utilitza cookies. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies