Des de l’inici d’aquesta gran estafa que els poders econòmics anomenen “crisis”, és habitual trobar cíclicament notícies que ens “alerten” de que els nostres joves...

Des de l’inici d’aquesta gran estafa que els poders econòmics anomenen “crisis”, és habitual trobar cíclicament notícies que ens “alerten” de que els nostres joves són uns dropos que ni estudien ni treballen. De fet, per ser sincers, ja abans de la crisi trobàvem aquest tipus d’articles sensacionalistes i profundament ideològics que, davant una situació de precarietat laboral en èpoques de “bonança” i d’absoluta misèria actualment, pretenen culpar de la seva situació a les víctimes, en aquest cas els joves.

Juventud_pre-parada

La televisió de la burgesia catalana, 8TV, fa mesos que va més enllà i, cada dia com una gota malaia, a través del seu programa estrella -8 al dia de Josep Cuní- ens mostra una sèrie de joves que han marxat al estranger perquè ens expliquen lo bé que els va. Uns joves que, normalment, han cursat carreres i màsters a universitats privades catalanes com ESADE –la universitat on Urdangarin va comprar el seu títol- o directament a les més elitistes facultats de Gran Bretanya o EEUU.

Dia a dia, Cuní i la seva cort de tertulians –cap d’ells mileurista o a l’atur-, llencen la idea de que qui vol pot marxar a buscar-se un futur a l’estranger amb molta més intel·ligència que els governs de Mas i Rajoy i la seva “mobilitat internacional”. I en el millor dels casos, si hi ha cap veu discrepant, només ho fa en el sentit de que no aprofitem els diners invertits en la formació d’aquests joves. És cert que és una despesa enorme que l’estat perd, però aquest no és ni de lluny el principal problema d’aquesta propaganda repugnant i falsa.

Des de l’any 2001 les taxes universitàries han augmentat un 183% i les segones i terceres matrícules han augmentat exponencialment (cal multiplicar per 1.2 i 2.6 el preu de la matrícula), expulsant de la universitat a molts joves que a diferència dels que surten al programa de Josep Cuní no tenen cap opció de pagar-se una carrera a una universitat privada. Com un mantra repeteixen que cal seguir formant-se obviant que el preu de la segona carrera te un 40% de recarrec i que la majoria de màsters costen més de 3.000 euros l’any. I com no, amb un 50% d’atur juvenil, es creen taxes a la Formació Professional.

Però a més, cal recordar que el cost d’un curs universitari va més enllà de la matrícula: cal sumar cost del transport –que augmenta cada any-; dels llibres; les fotocòpies; i, gràcies a la nefasta aplicació del pla Bolonya, el menjar diari, ja que ara es gairebé impossible tenir uns horaris racionals que et permetin estudiar de matí o de tarda únicament com vam poder fer els llicenciats.

A més, i d’això ni tan sols se’n parla, ja fa anys que els estudis de la Generalitat han augmentat l’edat dels joves –en alguns casos qualificant de joves a persones de 35 anys- per tal de vendre com un problema d’atur juvenil el que és un problema d’atur estructural de tota una generació.

Darrera d’aquest discurs meritocràtic, el que hi ha és pura propaganda classista d’uns senyors que lluny de patir en les seves carns aquesta estafa, han vist augmentar els seus beneficis i que pretenen imposar la idea de que els joves que no treballen es perquè no volen. D’ells i dels seus mercenaris a sou disposats a fer el que digui l’amo, com els periodistes de Canal 9 que només quan s’han vist al carrer han reconegut que han mentit durant vint anys.

Si els joves no treballen ni estudien no es perquè no volen si no perquè les elits econòmiques catalanes s’han venut el país sacrificant a la generació millor formada de la història. Una generació que a diferència de la majoria d’aquests mercenaris que donen lliçons no s’ha educat en una dictadura ni ha aprovat la carrera mitjançant aprovats generals.

 

Jordi Torquemada – Periodista

Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquest espai web utilitza cookies. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies