Aturem el Decret 3+2 universitari Aturem el Decret 3+2 universitari
En els darrers anys, els estudiants estem patint un greuge al qual cal plantar cara, o perdrem la partida i molt més. I és... Aturem el Decret 3+2 universitari

En els darrers anys, els estudiants estem patint un greuge al qual cal plantar cara, o perdrem la partida i molt més. I és que si totes les reformes que s’han dut a terme en els darrers anys tenen un punt en comú, aquest és l’objectiu: devaluar el nostre sistema educatiu, sobretot l’universitari.

El pla Bolonya ja va generar un model on feia obligatori uns estudis posteriors per a dotar de rellevància la nostra carrera. Hem vist que llicenciatures com la de dret o arquitectura, actualment han passat a ser allò que hom anomena a la carrera universitària no acabada, uns “estudis”. Si vols ser advocat o arquitecte, has de fer un màster per a poder exercir la professió. És a dir, per fer la mateixa feina, els nous graduats han de pagar un any més d’estudis, que alhora és més car.

Tot plegat em recorda una mica al batxillerat. Quan acabes la ESO, els estudiants podem triar entre seguir pel camí de la Formació Professional, socialment infravalorada però amb possibilitats laborals més amplies actualment, o la del batxillerat, uns estudis post-obligatoris que, un cop finalitzats, no serveixen més que per accedir a la universitat o un grau superior de FP. Mai ningú ha aconseguit un contracte laboral amb el batxillerat com a aval, però sembla ser més admirat per la societat.

Ara, el govern de Partit Popular ens planteja una nova reforma; la instauració del model de 3 anys de grau i 2 de màster (3+2) en substitució del 4+1 actual. Amb l’aplicació del Pla Bolonya, el govern espanyol va decidir aplicar aquest darrer, al contrari que la majoria d’europa, des d’un punt de vista més enfocat a l’Amèrica llatina que no pas al món post-pirenaic.

Aquest fet va comportar moltes crítiques tant dels partidaris del pla com dels opositors. Cinc anys després, el govern torna a canviar el model, i ho fa amb el modus operandi habitual; el Decret-llei, sense consens ni debat. I ho fa amb presses i rebuig de gran part de la comunitat educativa i els òrganismes de l’estat.

L’aplicació ara mateix d’aquest decret és el pitjor que podríem patir els estudiants d’aquest país. En primer lloc perquè, com deia al principi, devaluen el propi grau, que passaria a ser un segon cicle del batxillerat, preparatori per al màster. En segon lloc, perquè el decret atorga un caràcter voluntari i individual a la seva aplicació, és a dir, cada universitat podrà triar quins graus serien del model 3+2 i quins del 4+1, possibilitant que un mateix grau a una universitat sigui de 3 anys i en un altra de 4, generant universitats de primera i de segona.

En tercer lloc, i no per això menys important, perquè encareix els nostres estudis de manera ex-orbitada; a ningú se li escapa que un “crèdit” de màster és més car que el de grau, així que si fins ara pagaves 240 crèdits de grau i 60 de màster, el model 3+2 et fa pagar 180 de grau i 120 de màster.

Amb aquesta situació, no ens ha d’estranyar que fins i tot el Consejo de Estado hagi dit que era massa precipitat. La decisió, ara, està en mans de les comunitats autònomes, i el Secretari d’Universitats de Catalunya, Antoni Castellà, ja ha dit que no l’aplicaran fins el curs 16/17. Així doncs, la comunitat educativa encara tenim temps d’aturar-ho i seure a negociar quin ha de ser el model universitari que volem per Catalunya i, ja que hi som, poder plantejar propostes com la d’un pla d’acció que, a mitjà termini, suposi la gratuïtat dels estudis superiors. Perquè és en l’educació on rau l’èxit del nostre futur, tant a nivell individual com de país.

 

Rubèn Ramiro,
Coordinador de l’Àrea d’Universitats de l’AJEC

Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquest espai web utilitza cookies. Més informació

ACEPTAR