Avui l’Oriol Recasens, Coordinador Nacional de l’AJEC ha comparegut, en representació de l’entitat, a la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Paralment de Catalunya per declarar el...

Avui l’Oriol Recasens, Coordinador Nacional de l’AJEC ha comparegut, en representació de l’entitat, a la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Paralment de Catalunya per declarar el nostre posicionament sobre el Projecte de Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.

Des de l’AJEC considerem que aquest projecte de Llei de formació i qualificació professional de Catalunya arriba tard, tot i fer un salt qualitatiu en el camp de la formació professional -però no suficient- en la mesura que es planteja com un valor estratègic tant per al desenvolupament del país com de les persones.

Formació professionalLa formació professional ha avançat en els darrers anys, en part mèrit dels centres, de les persones docents i dels alumnes, però considerem que per a què segueixi avançant, cal més ambició educativa i promoure la formació de les persones al llarg de la vida, amb un equilibri de la formació en l’adquisició de les competències transversals i bàsiques i l’assoliment de valors, com també de formació especialitzada i de qualificació.

Citant en Jaume Funes: “No és el mateix legislar sobre com fer efectiva la formació al llarg de tota la vida, que legislar per donar resposta a les necessitats formatives d’un mercat mogut per interessos de rendiment econòmic, que necessita una determinada mà d’obra qualificada“. En aquest sentit considerem que hagués estat necessari fer una llei de formació al llarg de tota la vida com la desenvolupada recentment al País Basc (que aborda el conjunt de l’educació i la formació per a majors de 16 anys, constituint una xarxa interconnectada de qualificació i educació de les persones en el seu context social i professional).

Celebrem que els objectius i finalitats d’aquest projecte de llei contrastin amb el plantejament de la formació professional que deriva de la LOMCE, en què predomina l’òptica homogeneïtzada d’un sistema educatiu que no contempla els diferents ritmes d’aprenentatge i que no promou el treball holístic de les intel·ligències múltiples. En aquest sentit, manifestem el nostre rebuig amb la creació de la formació professional bàsica com a mecanisme que aparta determinats alumnes del sistema educatiu abans de finalitzar l’escolarització obligatòria.

Dit això, des de l’AJEC ens agradaria fer esment en què en l’elaboració d’aquest projecte de llei, la comunitat educativa, de la qual els estudiants en som part indeslligable i raó de ser, no hem estat informats prèviament sobre l’elaboració d’aquest tema i per tant, se’ns ha marginat (cosa que per mala sort comença a ser normal) i hem tingut una capacitat d’influència i valorativa molt limitada.

Un cop analitzat el projecte de llei, l’AJEC demanem que es tingui en consideració els següents punts:

  • Gratuïtat de la formació professional, acompanyat d’un enfortiment del sistema de beques.
  • Una clara aposta i foment de la FP pública, amb la creació de nous centres públics de FP.
  • La participació estudiantil en els espais de presa de decisions, ja sigui dins de la Comissió Rectora, o bé d’un dotat de caràcter decisori Consell de la Formació Professional.
  • Ponderació equitativa del vot en els espais de decisió entre els diferents membres.
  • La definició d’un model de finançament clar, i l’adscripció de l’IFPQ a un únic departament (el de Presidència en el seu defecte).
  • Caràcter decisori del CFQP i presència de la comunitat educativa, en especial estudiants i AMPAs.
  • Presència estudiantil en els Consells de Formació i Empresa.
  • Representació estudiantil mínima en un 30% del total, tal com passa en altres espais educatius com són les universitats.
  • Garantia de què tots els i les estudiants que passin pel Sistema de Formació Professional puguin acreditar el nivell mínim de competències lingüístiques establert en la llengua o llengües estrangeres.
  • La creació d’un reglament marc que pre-defineixi els convenis de relacions entre el centre, l’empresa i l’estudiant.
  • La relació entre l’estudiant i l’empresa ha de ser pactades i plasmades en contractes o convenis laborals, supervisats pels representats legals dels i les estudiants i/o persones treballadores.
  • Cal construir un model d’FP Dual sòlid, de qualitat i valorat. Falta, per tant, definir el model i la gestió de l’FP Dual, definició que s’ha de fer mitjançant el debat i la participació de tots els agents implicats.
  • La creació d’algun organisme que faciliti les beques i ajuts que rebran els alumnes d’FP Dual des de l’inici de la seva formació.
  • La participació de les organitzacions sindicals estudiantils i de treballadors que han de poder realitzar les tasques d’assessorament i acompanyament dels alumnes participants durant tot el desenvolupament de l’FP dual, tant dins de l’àmbit formatiu com a l’empresa.
  • La FP Dual ha de tenir un espai específic de governança i coordinació amb participació dels agents implicats dins del propi IFQP
  • La creació de Consells Territorials de FP Dual que coordinin i detectin les necessitats del territori.
  • Sempre que hi hagi un conveni de relació entre alumnat i empresa, aquest s’ha d’equiparar als contractes de treball pel que fa a drets i deures i ha d’estar supervisat pels Comitès d’Empresa.
  • Generar un procediment únic i permanent en l’acreditació de competències de manera que eradiquem els diferents procediments d’acreditació actuals que a dia d’avui signifiquen diferents taxes i confusió per a les persones.
  • La participació de la comunitat educativa (incloent l’estudiantil) en l’elaboració de futures lleis que tinguin com a finalitat el model educatiu, incidint en la proposta de realitzar una llei transversal de formació al llarg de tota la vida.

Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquest espai web utilitza cookies. Més informació

ACEPTAR