MIR docent: cap a l’educació del futur MIR docent: cap a l’educació del futur
Durant aquesta darrera setmana la premsa ha tornat a fer-se ressò d’una notícia ja sonada en el seu moment: el Ministre d’Educació, Méndez de... MIR docent: cap a l’educació del futur

Durant aquesta darrera setmana la premsa ha tornat a fer-se ressò d’una notícia ja sonada en el seu moment: el Ministre d’Educació, Méndez de Vigo, reprèn la proposta d’articular un procés semblant al MIR per a la formació del personal docent. Rebem aquesta notícia amb posicions enfrontades: ho considerem un pas important per avançar en la millora educativa, però es converteix en fum en tant les retallades de pressupost que segueixen tenallant el nostre futur.

La millora del sistema educatiu és un tema candent i es veu accentuat amb la publicació de resultats comparatius entre països. Arran d’aquestes comparacions molts experts han intentat trobar la raó per a les diferències entre sistemes aparentment semblants i han descobert un problema: el prestigi de la tasca docent. Aquest diagnòstic ja va ser anunciat per José Antonio Marina al seu Llibre Blanc de la professió docent, que va ser entregat al Ministeri d’Educació. En el seu escrit, Marina aporta una visió amplia sobre com fer del nostre un sistema educatiu de futur. Una de les propostes que fa és la necessitat de crear un programa de formació teorico-pràctica semblant al MIR pels futurs docents. Mitjançant aquest programa es millora la formació del nou professorat i se’l prepara per a dur a terme la seva feina. Aquesta iniciativa es veu refermada per la multitud de veus que fa temps demanen una reestructuració del màster universitari de professorat.

Des de l’AJEC considerem que les propostes de Marina i el seu equip són un molt bon punt de partida per la lluita per una educació de qualitat. Però també volem fer èmfasi en allò pel que portem lluitant durant els darrers anys, ja que hem de ser conscients que no té cap tipus de sentit que el senyor ministre parli d’aquesta proposta pel professorat si alhora la seva política és la principal raó de la situació límit que viu el nostre sistema educatiu. Ens trobem amb una educació amb finançament insuficient, que es resigna a fer el millor possible amb les restes que el govern inverteix en educació. Els principals damnificats d’aquesta política som les estudiants. Volen (i volem) un nou professorat ben format, de qualitat, amb vocació, però ens trobem que els preus de les taxes universitàries suposen una barrera dissuasòria per a accedir a l’educació superior, i més encara quan es tracta de màsters, amb preus superiors als dels graus:  els futurs professors han de pagar un any de màster, durant el qual, han de fer pràctiques en un centre educatiu sense cap remuneració. Llavors, per accedir a la professió apareixen les temudes llistes d’espera. Com aspirem a recuperar el prestigi del docent si voler ser professor es converteix en un camí d’inseguretat? No podem pretendre fer avançar el sistema educatiu si aquest no té els recursos necessaris.

Per tant, rebem positivament la proposta d’un “MIR docent” i animem a la resta d’entitats educatives a sumar-se al debat però ens mantenim ferms en la nostra lluita contra les retallades. Cal dotar de prestigi la professió docent, articulant una formació més àmplia en el màster, basat en practiques remunerades habilitadores per a la docència. Però ha de ser acompanyat dels diners necessaris per a la subsistència de l’educació pública: més pressupost pels centres, contractació de més professorat i inversió en formació del professorat funcionari, entre d’altres.

Hem de tornar a ser conscients que una educació mal finançada és una hipoteca per al futur de la nostra societat.

Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquest espai web utilitza cookies. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies