Posicionament de l’AJEC sobre la crisi educativa provocada per la COVID-19 Posicionament de l’AJEC sobre la crisi educativa provocada per la COVID-19
La situació d’emergència sanitària on estem immersos ha alterat el sistema educatiu de manera estructural. L’aturada generalitzada de classes presencials a tots els nivells... Posicionament de l’AJEC sobre la crisi educativa provocada per la COVID-19

La situació d’emergència sanitària on estem immersos ha alterat el sistema educatiu de manera estructural. L’aturada generalitzada de classes presencials a tots els nivells educatius ha fet que llars d’infants, escoles, instituts, cicles formatius i universitats quedessin mancats de l’energia i el pensament jove durant mesos.

És una situació absolutament inèdita, que ha posat sobre la taula aspectes educatius i socials importants que cal considerar. Com en totes les crisis, tenim efectes perjudicials però, alhora, també elements d’oportunitat: reconstruir i transformar la nostra antiga realitat i acabar amb els defectes i les mancances d’aquesta. Des de l’AJEC creiem en l’educació com l’eina que construeix l’equitat enfront de les desigualtats socials, les quals s’han accentuat amb aquesta crisi. Ara és, per tant, moment de reforçar el sistema educatiu públic perquè esdevingui font d’equitat i cohesió social.

És per això que no podem oblidar per què ens trobem en aquesta situació: les retallades que ha patit l’educació des del 2010, i les que ha patit després, han deixat el sistema educatiu en una situació precària i insostenible.

Si a aquest fet se li suma que el Departament d’Educació no ha estat a l’alçada del que es demanava en la resposta a la crisi de la Covid-19, ens situem en una realitat desencoratjadora. S’ha fet una mala gestió per part del Departament, donant indicacions contradictòries i intentant introduir reformes educatives per la porta del darrere, sense debat amb la comunitat educativa, i sense buscar el consens (com hem vist en l’àmbit de la formació professional).

La demanda d’un consens polític en l’àmbit educatiu s’ha quedat en paraules buides, no materialitzant-se en la majoria de casos. En l‘elaboració dels plans a seguir pels centres s’ha partit d’una concepció classista, considerant que tot l’estudiantat té accés a internet, disposa d’un ordinador i té un espai per elaborar les tasques educatives (actualment a Catalunya hi ha un 25% de llars que no tenen un ordinador). Tenint presents aquestes dades, s’hauria d’haver dotat, de manera àgil i correcta, de dispositius electrònics (tablets, ordinadors portàtils, etc) a l’estudiantat per garantir l’equitat en l’accés i la qualitat educativa. Així, una gran part de la comunitat educativa s’ha trobat desemparada pel Departament, per la manca d’eines formatives a disposició del professorat per realitzar l’ensenyament telemàtic, o en l’accés a instruments per seguir les classes per part de les estudiants.

El Departament tenia l’oportunitat de mostrar-se com una institució dialogant i atendre les diferents demandes, històriques i presents, que des de la comunitat educativa hem anat aportant per generar els plans d’actuació. La responsabilitat de dur a terme un curs educatiu amb condicions no podia recaure únicament als centres educatius; era una obligació del Departament d’Educació fer-ho possible. Però de nou ens trobem que ha tirat pel dret, amb una visió parcial, sense entendre la complexitat d’aquesta comunitat. Ens trobem doncs amb elements com la no reducció de les ràtios (es mantenen a 30 persones a l’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius), o que recaigui sobre els alumnes les tasques de neteja dels espais (a laboratoris i aules de tecnologia). A més, considerem que no hi ha eines explícites per detectar casos de vulnerabilitat econòmica que garanteixi que tot alumne tingui accés als elements de protecció com mascaretes o gel hidroalcohòlic (aquestes van a compte dels alumnes, segons el decret).

En l’àmbit universitari, tot i respirar-se actualment un clima d’intranquil·litat per una certa manca d’informació clara sobre l’inici de curs a les universitats, s’ha de reconèixer la tasca feta per la CRUE juntament amb el ministeri d’Universitats per definir les mesures de tornada a les aules. També cada universitat ha treballat les mesures de forma més específica per adaptar-les als trets de cada centre, i s’ha de destacar que la participació dels representants estudiantils ha estat benvinguda. Exactament al contrari que en l’educació obligatòria. El fet preocupant, però, en el cas universitari és la persistència de la Generalitat en el menyspreu cap a les institucions de coneixement: les universitats han de fer front a la pandèmia amb un finançament ja completament insuficient en els temps precovid i que ara les avoca a l’emergència econòmica.

Com dèiem, una altra emergència que ens deixa la pandèmia de la COVID-19 és l’estat precari de la participació estudiantil en l’educació obligatòria. Les estudiants hem estat oblidades, sense la possibilitat de poder incidir i decidir els plans d’actuació esmentats. Sobra recordar que les estudiants tenim representació als Consells Escolars, als Consells d’Estudiants, i Consells de Delegats, exercim la representació des de les associacions d’estudiants i, en tots aquests espais, hem estat generalment oblidades. No hem pogut dir la nostra i les nostres idees no han estat contemplades.

  1. Es reverteixin per complert les retallades acumulades des del 2010, amb la reducció de ràtios com un dels objectius a curt termini.
  2. Es doti als centres educatius d’una millora tecnològica de cara al curs 2020-2021 que permeti una educació accessible i de qualitat en cas de necessitar fer-ho a distància.
  3. Es tingui en compte la veu de les estudiants (i de la resta de la comunitat educativa) en l’elaboració dels plans d’actuació, per tal de contemplar la diversitat de realitats socials i educatives.
  4. Es doti de recursos als centres perquè puguin detectar i respondre davant de casos de vulnerabilitat econòmica amb elements d’autoprotecció com mascaretes i gel hidroalcohòlic.
  5. Es redueixi el preu del crèdit universitari en aquelles assignatures on la càrrega d’activitats pràctiques presencials no sigui la mateixa que en cursos anteriors.

Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquest espai web utilitza cookies. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies