L’AJEC s’oposa al tancament unilateral de les universitats i dels centres d’estudis postobligatoris L’AJEC s’oposa al tancament unilateral de les universitats i dels centres d’estudis postobligatoris
Avui ens hem llevat amb un paquet de noves restriccions imposades per la Generalitat de Catalunya, en el marc del PROCICAT, per poder frenar... L’AJEC s’oposa al tancament unilateral de les universitats i dels centres d’estudis postobligatoris

Avui ens hem llevat amb un paquet de noves restriccions imposades per la Generalitat de Catalunya, en el marc del PROCICAT, per poder frenar la segona onada de la pandèmia de la COVID-19. Unes noves restriccions que afecten de ple al camp de l’educació. 

Comunitat educativa i representació estudiantil

Des de l’AJEC sempre hem apostat -i seguim fent-ho- per una postura dialogant, i hem intentat vertebrar un consens amb el Departament d’Educació i la Secretaria d’Universitats i Recerca per construir un espai de diàleg on les estudiants puguem ser escoltades. 

De sobte, i sense previ avís a la comunitat educativa, a les dues del migdia d’ahir se’ns va fer saber, a través de la premsa, el tancament de l’educació postobligatòria, és a dir, el Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà i Cicles Formatius de Grau Superior. Les mesures van ser comunicades, com comentàvem, per la premsa i de forma confusa, sense ni tan sols un intent de comunicar (ja no diem de consensuar) amb la Comunitat Educativa de les mesures. Sense anar més lluny,  a dia d’avui els centres encara no han rebut cap notificació oficial per part del Departament d’Educació. Una unilateralitat en la presa de decisions que consolida una dinàmica perillosa de ruptura amb la Comunitat Educativa i un silenciament de la veu de les estudiants, les quals una altra vegada hem estat apartades dels nuclis de decisions que afecten directament al nostre present i futur.

A les noves mesures publicades per l’executiu també s’explica que les universitats seguiran tancades, com a mínim, durant un mes més, sense descartar en cap moment la possibilitat de prorrogar aquesta mesura. Tal com preveiem, l’educació postobligatòria no és una prioritat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Tampoc ho és l’educació universitària i és que les restriccions no només afecten a la docència, sinó a tot el teixit educatiu i social que l’envolta.

Accés a una educació telemàtica digne

Les estudiants haurem de passar sis hores davant d’un dispositiu electrònic per poder seguir correctament les classes telemàtiques. Alhora, ens veurem obligades a realitzar el volum d’estudi fora d’horari lectiu en el mateix lloc de treball, amb jornades que, més que probablement, excediran les 8 hores en un mateix espai. 

Aquest fet encara es veurà més agreujat amb les estudiants que no puguem disposar, per les característiques habitacionals i socials,  d’un espai confortable per poder realitzar aquestes tasques, agreujant encara més la vulnerabilitat i consolidant l’esquerda social de l’equitat a un accés digne a l’educació. És per això que també rebem amb estupefecció el tancament de les aules d’estudi i dels espais com biblioteques i locals culturals on abans podiem accedir als espais i recursos necessaris per garantir el seguiment òptim de les classes virtuals.

La greu i profunda incertesa que es viu arreu de Catalunya per aquest ’anunci precipitat, se suma a un dels problemes profunds que la pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat: l’existent bretxa digital a la nostra societat. A Catalunya, aquesta es manifesta en dos aspectes complementaris: en la manca d’accés de dispositius electrònics a l’abast de les estudiants i en la impossibilitat d’accedir a una connexió de banda ampla de qualitat i equitativa a tot el territori.

La mancança de dispositius electrònics per poder fer front a la crisi educativa de la COVID-19 és una realitat. Una situació que s’evidencia més clarament a la zona metropolitana que a les zones rurals. El Departament d’Educació anunciava, i segueix anunciant, la compra de 300.000 dispositius electrònics per pal·liar les barreres de connectivitat sobrevingudes. Però, tot i això, fonts properes al mateix Departament, asseguren que no han arribat encara i que caldrà seguir esperant (fins quan, ens preguntem… Fins que s’acabi la crisi educativa?).

El segon aspecte que anunciàvem, l’accés a una bona connectivitat, és un greu i generalitzat problema al nostre territori. Les petites ciutats, els pobles i les zones rurals de Catalunya segueixen en precari en aquest camp, fruit de la manca de finançament consolidat en els últims anys. Això està comportant que hi hagi moltes estudiants que tenen problemes importants en el seguiment efectiu de les classes virtuals, amb caigudes constants de la connectivitat, arribant a ser greus quan això passa en processos avaluadors (exàmens, presentacions, etc.). No es pot decretar unilateralment l’educació telemàtica sense haver previst tots aquests casos i garantir una connectivitat equitativa al territori. 

Formació docent

De la nit al dia s’ha fet que tots els centres educatius, docents i estudiants, passin d’un educació 100% presencial a una de virtual. Vivim en un context educatiu que no ha apostat per una formació activa i pro-activa de formació en eines educatives telemàtiques, per part del Departament d’Educació, cap al personal docent, deixant aquest últim desemparat i en un “campi qui pugui” en forma de “cada centre es pot organitzar com prefereixi”. No es pot garantir una educació equitativa si no existeixen unes polítiques de formació de docents ordenades i impulsades pel Departament per a tots els centres de Catalunya, que segueixin una estratègia estructurada i coherent amb les realitats existents al territori. 

Aquest “campi qui pugui” ens ha abocat a què una gran part del teixit docent no està preparat per poder afrontar aquest canvi en la metodologia de treball, ja que no tenen les competències digitals al dia, fent que la qualitat de l’educació disminueixi, i que les alumnes ho notin. 

Salut mental – salut social

Tot aquest procés anirà en detriment de la salut mental del jovent, incrementada per la decisió del govern d’acabar amb  les activitats extraescolars i el tancament dels centres esportius i culturals, que servien a moltes joves com a -gairebé- única forma de socialització en un món que actualment es troba en un procés de canvi.

Per últim, la contínua criminalització, per part del govern i l’opinió pública, de la gent jove com “les responsables” de la situació actual, està provocant, en molts casos, sentiments de culpabilitat sobre una situació on no tenim el control. Demanem una vegada més que s’aturi aquesta criminalització que ja supera límits ètics i morals de co-responsabilitat com a societat.

Reclamacions

Per tot això, reclamem:

  1. La reobertura dels centres educatius d’Educació postobligatòria i de les Universitats, per poder garantir dignament el nostre dret a l’educació, dret fonamental reconegut al nostre ordenament jurídic.
  2. La transferència immediata als departaments dels 337 milions d’euros per Educació que el  govern de l’Estat ha transferit a la Generalitat. D’aquests, el 80% han de ser destinats a l’educació obligatòria i el 20% a educació superior. És especialment flagrant el bloqueig per part del departament d’Economia de 38 dels 58 milions destinats a les universitats. Per tant, exigim la injecció immediata del total de 58 milions d’euros per dotar les universitats catalanes dels recursos mínims per afrontar la docència virtual, encara més especialment en les universitats de fora de la regió metropolitana. 
  3. La revisió del sistema docent i d’avaluació, permetent una modalitat adaptada a la situació actual i donant cabuda a la varietat casuística de les estudiants universitàries.
  4. L’adaptació dels cicles formatius i del batxillerat a la realitat que estem patint, apostant per una bona qualitat de la pràctica docent i educativa i amb criteris avalats per la comunitat educativa.
  5. L’impuls d’un pla de formació en eines virtuals per a professorat universitari i de l’educació postobligatòria. 
  6. El compliment de l’actual projecte d’acceleració de la transformació digital dels centres.
  7. La dotació de material de connectivitat a les estudiants en situació de vulnerabilitat, tant des de la Secretaria d’Universitats i Recerca i des de la Secretaria de Polítiques Educatives respectivament.
  8. La garantia del dret a la participació i el sindicalisme estudiantil a les aules, facultats o claustre, així com en altres espais informals existents a la Universitat i als espais habilitats per aquelles estudiants de batxillerat i cicles formatius.

Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)

Barcelona, 30 d’octubre 2020


Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquest espai web utilitza cookies. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies