L’AJEC reivindica el paper de les universitats en la desescalada proposada pel govern L’AJEC reivindica el paper de les universitats en la desescalada proposada pel govern
El passat dia 13 d’octubre, el Govern de la Generalitat feia el primer anunci del que seria una sèrie de mesures que han provocat... L’AJEC reivindica el paper de les universitats en la desescalada proposada pel govern

El passat dia 13 d’octubre, el Govern de la Generalitat feia el primer anunci del que seria una sèrie de mesures que han provocat la inestabilitat del sistema català d’universitats: un anunci de tancament dels centres universitaris, durant quinze dies, a causa de la pandèmia de la COVID-19. Passats aquests quinze dies, el tancament de l’activitat teòrica presencial es prorrogava, provisionalment, fins el 23 de novembre. I el passat dimarts 17 de novembre, es filtrava un possible pla de desescalada de la segona onada de la pandèmia de la COVID-19…

Assistim, de nou, a un nou pla que no ha estat consensuat amb la comunitat educativa, i que sota el nostre criteri, no està orientat a assolir la qualitat educativa que l’ensenyament universitari mereix.

Com ja va sent habitual, però no per això menys denunciable, la comunitat educativa  rebem aquest anunci pels mitjans de comunicació, sense ni tan sols una comunicació oficial de la SUR o el Departament d’Ensenyament. No ens cansarem de repetir que aquest no pot ser el circuit, ja que està malmatent les comunicacions que des de la comunitat educativa s’havien vertebrat durant anys, tirant per terra els espais i els circuits de comunicació i relació entre institucions i entitats socials. 

Afectació a l’educació

Pel que fa al contingut de les mesures filtrades, aquest pla no contempla la reobertura de l’ensenyament universitari en cap de les quatre etapes. Sí que contempla, però, la reobertura de l’ensenyament postobligatori a partir de la quarta etapa, sense data encara. Tanmateix tot sembla indicar que aquesta quarta etapa podria arribar a partir del gener, perpetuant una situació de precarietat en l’accés i la pràctica de l’ensenyament postobligatori, és a dir, batxillerat i cicles formatius. 

Aquest anunci segueix sense preveure la situació precària que vivim moltes estudiants, accentuada en gran part per la crisi educativa de la COVID-19. La bretxa digital, l’accés a un habitatge, el rendiment acadèmic, l’infrafinançament del model educatiu i l’afectació a la salut mental de les estudiants, entre d’altres, continuen sent aspectes que semblen no importar al Govern. 

La bretxa digital cada dia es fa més evident: moltes estudiants universitàries i de l’ensenyament postobligatori d’arreu del territori, no tenen accés a una connexió a internet correcta i estable. Alhora, en trobem d’altres que no tenen accés a un dispositiu electrònic de qualitat per poder seguir les classes virtuals correctament, com ara un ordinador portàtil o una tauleta. Aquest fet, que agreuja la situació de vulnerabilitat de moltes estudiants, provoca que algunes estudiants hagin de seguir les classes des d’un telèfon mòbil, o que altres hagin de desplaçar-se a llars de companyes o familiars per poder seguir correctament les classes virtuals, ja que les biblioteques i els centres d’estudis segueixen tancats. 

Aspectes i afectacions derivades

Però la problemàtica estudiantil no acaba aquí: moltes estudiants han hagut de llogar pisos o s’han hagut d’instal·lar a residències estudiantils per poder estudiar a la universitat on s’han matriculat. Ara, sense possibilitat de poder treballar i abocades a una incertesa que no permet preveure si hauran de seguir estudiant de forma virtual, es veuen obligades a seguir pagant el seu lloguer, molt sovint abusiu..

Tal com apunten diversos estudis, fets per l’Ajuntament de Barcelona o per les companyes d’Avalot, entre d’altres, un 4% de les estudiants han hagut de deixar els seus estudis per manca de finançament o per altres raons. També ha baixat el rendiment acadèmic: com apunta l’estudi fet per Avalot, un 37,2%. L’estudi revela també que, en un 34,7% de les enquestades ha baixat l’interès pels seus estudis. En matèria d’habitatge, un de cada quatre joves ha tingut problemes a l’hora de pagar el lloguer contractat. Per últim, al 49,1% de les llars amb joves ha empitjorat la seva situació econòmica durant els primers mesos de la COVID-19. 

Aquestes dades no fan més que evidenciar el que la societat ja sabia: que la pandèmia de la COVID-19 ha deixat en una situació doblement precària a les estudiants. També ha evidenciat les mancances del sistema educatiu català, que va patir les retallades més fortes al 2010 i que encara no s’havia recuperat d’aquestes. Sumat a l’infrafinançament que tenim les joves, fa que moltes no puguem fer front als pagaments més vitals, com ara la llum, l’aigua o el lloguer. 

Com hem apuntat en diversos comunicats, la salut mental de les joves va en decreixement exponencial. Tal com va afirmar el nostre portaveu a l’entrevista feta a El Temps, ‘Psicològicament, estem esgotats’. La vida estudiantil s’està basant en fer-ho tot des de casa: estudi, oci, esport, socialització… I seguim sense tenir cap solució per pal·liar-ho.

Finançament

L’Estat espanyol ha dotat a la Secretaria d’Universitats i Recerca de 58M d’euros per poder fer front a la crisi educativa de la COVID-19. El govern català, però, ha decidit donar només 20M d’euros a universitats, en cas d’estar justificats, mentre els altres 38M d’euros han quedat bloquejats per Economia, sota promeses de que seran destinats a universitats en un futur. 

Davant l’abandonament econòmic a què el govern sotmet les universitats, aquestes estan fent malabars per poder fer front a les mancances en matèria de connectivitat i dispositius electrònics de les seves estudiants, sota la promesa de què, en un futur, la Secretaria d’Universitats i Recerca rescabali la despesa amb els 20 M€ esmentats. 

Pràctiques

En tota la desescalada, com fins ara, es permetrà l’assistència als centres d’estudis per poder realitzar activitats pràctiques, així com també avaluacions. També es permetrà l’assistència de les estudiants de doctorat per continuar la seva recerca. Una mesura, a priori, positiva, però que pot fomentar la desigualtat en funció de com cada universitat consideri les activitats que es troben exemptes de la virtualitat. 

La manca d’unes directrius clares per part de la SUR per definir què es considera una classe pràctica o una sessió teòrica ens porta a  què un mateix seminari tingui diverses consideracions en diferents universitats. Això pot acabar conduint a un greuge comparatiu en funció de la universitat d’origen. 

Per això, des de l’AJEC reclamem:

  1. Que es contempli la reobertura dels centres universitaris en el pla de desescalada de Catalunya en les primeres etapes, i que el reobriment dels centres d’estudis postobligatoris es contempli en etapes anteriors a la quarta.
  2. Que es creïn programes de beques extraordinàries amb caràcter urgent per les estudiants en situació de vulnerabilitat per poder accedir a un bon dispositiu electrònic, una bona xarxa d’internet o poder pagar el lloguer, entre d’altres.
  3. Que no es criminalitzi el jovent. Prou de carregar les culpes sobre una part de la societat.
  4. Que no s’invisibilitzi a les estudiants en la presa de decisions. Al cap i a la fi, som nosaltres qui patirem les conseqüències immediates de la mala gestió de les administracions. Som el futur, però també el present. 
  5. Que es transfereixin els 38M d’euros restants a les universitats per poder formar als docents i a les estudiants, com per poder renovar el sistema universitari. 
  6. La creació d’unes línies estratègiques clares, per part de la Secretaria d’Universitats i Recerca, per poder impartir una docència semipresencial o virtual equitativa per a totes les estudiants de Catalunya. 

Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)

Barcelona, 19 de Novembre de 2020


Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquest espai web utilitza cookies. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies